invasio de puces

Aqui va un email ple de virus que espero que es passi quan arribi a Barcelona. Us escric amb el cos tot ple de picades de puces... m'han acribillat!! com si tingues la varicela.ahaha (pero nomes es a la panxa i el pit.. encar sort que amb la camiseta no es veu).. i clar com visc amb tres gossoss. segur que m'ho han passat ells< aqui a la casa m'han dit que no, que els animals estan estupendament ents.. que es una sandfly.. i jo em dic.. a l'igual! aixo un mosquit no ho fa!
I res a part d'aixo, tot molt be. El dissabte em vaig endur uns quantes nenes a Toronto perque les seves families no els hi han ensenyat gaire cosa.. aixi que van veure una botiga de fer collartes i aquestes coses .. i vaig veure unes perles..tant maques i que estaven rebaixades i molt be de preu.. i me les big comprar per alguna de les meves peces que vull fer en paper.
aii tinc tantes ganes de veure's ja!! i a tu Esterinya!!
Ens veiem molt aviat i espero sense cap pussa
(PD/ aquest teclat no te accents ni ces trencades.. sorry:))
Moltes petonetsss!!!!!!
Mdme du Sarria en quarentena.jiji

recomanaciò del Cheff

Ja que estem liades amb un projecte educatiu us recomano fervorosament que aneu a veure "Esto es ritmo" un fabulos documental en el que es pot veure el poder transformador de l'art (jejeje), no crec que el nostre projecte pugui equiparar-se al que mostra la pel·licula, peró és un exemple meravellòs, un retorn a la confiança en el poder que te le il·lusiò i les ganes de fer-se.

Us en faig cinc centims, la orquetsra Filharmonica de Berlin (la millor orquestra del mon) toca la "consagraciò de la primavera" d'Stravinski per a 250 ballarins de 8 a 20 anys, no professionals sino d'institus i escoles de Berlin, de totes les classes socials i de difernts procedencies.

Us anyoro Salonnières del meu cor!!

Estem a ple estiu, separades les unes de les altres... jo ara diria que la Meri ja corre per Palau, pero la Laura segueix per terres canadenques... tinc ganes de tornar a ser-hi totes per fer un sopar com deu mana i compartir anècdotes d'aquest juliol de bogeria. Necessito arribar a l'agost "d'ensuenyo" per fer l'esperat viatje a terres alemanyes!!!

madame du Cocotte.

News from Toronto

News from Toronto. Avui he anat al National Film Board Center- que és una filmotecta de Toronto. Resulta que suposadament anavem a veure un film-documental sobre el Canadà. Doncs resulta que no, que era una peli sobre l'artista Canadenc Douglas Coupland i un projecte que va fer sobre el significat de ser canadenc. Resulta que va agafar una casa per allà Vancouver li va treure tot (decoració quicona, moqueta, etc), la va pintar de blanc per dins (tot absolutament, finestres, portes, wc , terra..) i la va omplir de simbols canadencs. Molt guai, la veritat! i al final va fer una inaguració-expo (la gent entrava amb peücs per no embrutar el terra) i finalment la va destruir amb una excavadora. La veritat és que era força interessant - tot i que pobres nanos que porto jo us podeu imaginar-- casi s'adormen perquè tota la peli era aixi lenta, en anglès i sense subtítols poca cosa han entès i dubto que els interessés gaire- Ja els i val a l'organització! però com són un sols s'han portat super bé.
En fi, que l'artista aquest fa coses interessants o això m'ha semblat. Si voleu investigar té una pàgina web que només he fullejat.
I res us deixo que estic un pèl cansada perquè per la tarda amb els nens hem fet un racing amb unes bicis de 4 per l'illa de Toronto, i ara a la nit he sopat amb 4 parelles d'abuelitos - amics de la Sharon i el Jim, el seu marit- que han vingut a casa i que eren la mar de caxondos i divertits.
Molts petonets!
Per cert, how is the educational project going?