Nadal, Nadal, un pas de pardal

BON NADAL!!!

Nou disseny!

Les Salonnières hem aprofitat el pont per redissenyar la web!!
i què maca ha quedat!
visca el treball en grup!
estic molt contenta de la feina que hem fet noies!
si us heu oblidat de la direcció aquí un la deixa. ahahha
www.salodete.org

Calendari

Pròxims plans:

1- Avui dijous:
19.30h Xerrada de Perejaume a Círculo de Lectores
20h inaguració de l'expo de l'Ignacio Uriarte (que m'encanta!! i per les que no sabeu gaire elq uè fa poseu el seu nom .com i trobeu la web) a Galeria del recepcionista extra comunicatiu i simpàtic, oi Cèlia? ahhah
21.30h Actuació de l'Edu Comelles a la Farinera del Clot (BCN city :P)
i si encara no hem fet prou marató si us animeu podem anar a Terrassa a les 23h on el Marc del taller fa un concert de música electrònica a la JazzCova.

2- Dimarts vinent crec que el Liza fa actució a la Farinera.

3- Dimarts 11, entrego els premis a les 20h al Centre Francesca Bonnemaison. Algú vol venir? (vaaaa)

laura

working progress

My sweet ladies,
Crec que hauríem de fer una estada de cap de setmana allà on volgueu.. però que sigui intensiva (és a dir un parell de dies juntes) i redefinir, decidir i pensar què fem i què volem fer.
Ja sé que tot és perquè ara estem més disperses en l'espai físic, però una trobada lódicofestiva per intensificar el te que últimament porta poca teina és la solució.
Què us sembla?
petonets,

(la de sempre del blog.jejej)

let's go to the zoo

let's go to the zoo(x2)
to see a lot of art (x2)

there's a piece of Doris, Doris, Doris
in the Modern Tate Museum
There's an exhi, exhi- bition,
of the spiders of Bourgeois.

there's a group of girls
in barcelona as well,
so let's take the plain together
and flight over there!

Nenes... com van els estalvis a part de malement?
perque a London city - ciutat totalment desconeguda per mi - fan expo de la Louise Bourgeois fins gener i també de la Salcedo.

Jo he estat mirant vols pel fins de 14 de desembre... sortien a 24 euros aprox.
Què en penseu?

Visca les Salonnières!!!!

Que fuerte, nena!!!!

Encara em dura l'emoció, encara quan hi penso se'm acceleren les pulsasions, encara tinc un somriure als llavis que és impossible que desaparegui ni un sol segon... Quina felicitat i satisfacció veure que les coses podríen començar a funcionar fora de l'institució educativa que des de fa un temps intentem escapar-ne'n, eehhe madam du Sarrià??? jejejeje

Bé, em feia il·lució estrenar-me com a participant del "nostre" blog ja que mai hi havia escrit, encara. Bé, moltes gràcies a cada una de vosaltres per fer crèixer cada dia més el Saló de te. Em sento molt afortunada d'estar entre vosaltres i compartir tot el que això implica; dies de curro interminables, d'estrés histèric, de bajón total, d'exitació i emoció al projectar quelcom de nou, de depresió... I ara aquesta recompensa tant esperada i desitjada!

Us estimo!!!!!! Visca Les Salonnières!!!!!

Madam Xibillé

P.D. per cert! creadores de les e-pieces.... no creieu que esteria molt bé enunciar-ho amb una e-piece???? ja sabeu que a mi no se'm en ocurreixen :(

cor de noies

Cèlia!!
Moltes felicitats per la meravellosa actuació coral que vas fer ahir a la nit!
Ens va encantar les teves actuacions en trio i en grup. I dir que em va encantar la cançó que feia "oooooooooooooooooooooooo ....oooooo" i a la Meri la de "giravolta".
Bé, ens van agaradar totes però aquestes són les prefes.jeje
i després ja ens veus tornant a casa cantant a duo pel carrer amb les nostres super veus.

Per cert, el pròxim cop a veure si venim amb una càmara i ho pengem al blog.
Petons!!

Meri i Laura

London trip

Hi girls!
My friend Naoko just emailed me back and told me she would definitely ask to her Japanese friend if we could stay in her apartment in London for 2 nights. As she stayed in my house for some days, last year, I hope she accepts it!
i really want to go to visit Doris Salcedo exhibition!

Münster a ca la Bonet

Noies us informo que demà presentaré a la classe d'art dels 80 i 90 i 100, el nostre viatge a Münster... Quins nervis... aquesta foto la posaré en un power point! jejeje per explicar que les depresions es podem prendre de moltes maneres diferents!

UN petó a totes! i si no esteu atacades dels nervis veniu a classe a donarme suport... jejejeje. Us deixaré que despres em critiqueu o em piropejeu com més us plagui!

mdme du cocotte

relámpagos y centellas

- Relámpagos!
- Quin dia més intens, noies.
- ...y centellas!!
- sort que no volen ganivets.


mdme du sarrià

Precioses meves! Tinc unes fotos tant maques de la sessió d'avui!
Estic molt contenta de com ha anat la xerrada de la tarda i la gent que ha vingut. Quin clima tant còmode que s'ha creat.
I pel matí les presentacions també molt bé! ueeeeeeeee... cada cop sóm més salonnières.jejeje
Ara hauré de fer un petit muntatge del video i el penjo a youtube.. a veure si queda tant caxondo com el de les "tomas falses".jiji.

Apali! molts petonets

Mademoiselle du Sarrià

el meu jardí

Estimades salonnières,

Us escric aquesta carta, que no té res a veure amb la carta que inicialment havia planejat però, que ben pensat crec que és millor perquè de posicionaments i performances ja en parlarem cara a cara- si és que aconsegueixo acabar les frases al parlar. (jeje)

Últimament, pensava en la idea de jardí que em va venir al cap aquell dia a la furgo anant cap a Munster… i m’adono que m’és tant difícil arribar-lo a definir. Cada cop que intento imaginar “el meu jardi” em venen noves idees- com si dibuixés de nou sobre el dibuix que just uns segons abans acabava de fer amb tot el convenciment del món que aquest cop sí, era el definitiu. Però mai ho és. És com quan intento escriure alguna cosa i, inevitablement la corregeixo sense parar, inclús al llegir-la modifico les paraules escrites. Tot i així, tinc ganes d’explicar-vos quins son els jardins que em venen al cap, un rere l’altre.

Començaré parlant pel que volia quan era petita. És un jardí que està davant del llac Victòria. Hi ha una casaeta feta de ciment i palla i una de les parets està decorada amb petxines que pacientment algú ha volgut posat. Des del portxo, que és també la cuina i menjador hi ha un petit camí que baixa al llac i on, després d’unes poques passes hi ha també uns lavabos – o millor dit, unes fosses- i una dutxa que agafa l’aigua de la puja. El paisatge és paradisíac, i només la gent d’aquest poblat té el privilegi de viure’l cada dia. No hi ha turistes i mirar a l’horitzó és com rebre una injecció d’efecte durader… recordant converses i viatges passats. El jardí té plantes salvatges on hi han crescut unes flors liles que en caure el sol em transporten nostàlgicament a vivències que no són meves i que m’han fet viatjar fins aquí, junt a un home que tampoc és meu. És estrany la plenitud que sento es barreja amb la tristesa més profunda. Em sento afortunada però pensant-ho fredament aquest jardí no és compatible amb la vida que porto.

Així que de sobte, passo a caminar solitària per una gran ciutat que podria ser Paris. Tot just he sortit de l’apartament d’una amiga que viu davant d’uns grans jardins. Fa fred i caminar pel carrer és com fer un trajecte sense fi. De sobte, comença a nevar i em cordo els últims botons de l’abric i em baixo la boina vermella perquè les orelles no se’m congelin. A mesura que camino, m’adono que si visqués aquí em sentiria petita i la ciutat se’m menjaria… i decideixo entrar en una cafeteria i per demanar “un Café au lait, si vous plait”. Asseguda, penso en la literatura que envolta la ciutat i que m’ha fet creure tant de temps que viure aquí ha de ser meravellós. Però la veritat és que jo no hi vull viure aquí. Vindré de visita, vindré potser alguna temporada, però París no s’acaba mai i pot esperar-me.

Ara parlo anglès i estic envoltada de molta gent. Alguns ballen contagiats per la música que sona. M’agrada com vesteix la gent aquí – quin estil, penso o quin teatre més aviat, perquè la gent en aquesta ciutat sembla sortida d’una pel·lícula. Surto al porxo i uns amics estan prenent un copa mentre parlen de l’ultima exposició que hem vist tot just fa una estona a la facultat. Estem en una casa de varies plantes amb jardí i ens envolten arbres que a la tardor, en caure les fulles fan un entramat que mai he vist en els arbres de Barcelona. És tant diferent la vida aquí i, es tan fàcil reinventar-se que penso que aquí sóc jo. Però aquesta mateixa facilitat que fa que surti de mi una nova persona també fa que no estigui lligada a res o ningú. En fi, estic cansada de voltar, crec que torno a casa.

Allà hi tinc una sala plena de plantes i unes quantes cadires. Fa olor a te i canella i les veus de les precioses omplen tot l’espai. He fet un pastís de xocolata; m’alegra veure que us agrada. A la terrassa, hi ha testos amb dos meduixers, una tomaquera, varis potus…em sento afortunada d’haver cultivat aquest petit hort. Des d’aquí puc tenir totes les plantes que vull i més! Només cal traçar rizomes, o com dieu vosaltres “rizomitzar-se”.

Però és això casa meva? _ em pregunto.
Mirant-ho des de fora, penso que és difícil tenir un saló quan es volen tants jardins a la vegada i es somia viure en un vaixell de vela. Però de moment, tot juga al meu favor i cada somni ha estat una realitat.

[amb amor]

Madame du Sarrià

la chapelle

S'acosta inminentment el Saló de te pel sense títol 2007. Divendres vam abandonar l'aula 205 després d'haver-hi passat tota la setmana treballant com unes condemnades pero amb alegria i il·lusió (de vegades una mica de cansament...) el que és més important és que seguim vives i juntes, i no és poc! Vull felicitar-nos a totes perque som unes currantes de la ostia (si em permeteu l'expresió)i proposo un brindis per a nosaltres i el nostre saló, perquè triomfarem allà on anem sempre!

us estimo!

Madamme du cocotte

pd: I a la capella "que le den!"

L'emoció de recuperar-la!

Estimades Salonnières,

No sabeu quina il·lusió em fa dir-vos que ja tinc la meva maleta!!!!!
Després de passar tant de temps sense les meves coses ja havia perdut l'esperança en recuperar la faldilla aquella tant especial que vaig comprar l'any passat, la sudadera que m'havien regalat de segona mà vermella, el meu necesser, les múltiples arracades, la camiseta de tusker, les meves sabates i altres tonteries que no ho són tant quan tenen un valor sentimental elevat.
Però Marta, he d'admetre que al cap i a la fi tens raó; només són objectes i he pogut comprovar durant aquests mesos que es pot viure perfectament sense aixó.. perquè a poc a poc, es genera nou material absurd.(petites col·leccions, suposo)
Però de totes maneres, quina sort que he tingut!!...em sembla que últimament tinc una flor al cul.
Ester, no sé si és una coincidènica, però des de que has tornat, tot em va tant i tant bé.. és com si la teva tornada m'hagués fet encaixar la última peça. Ja ho dic jo, que sóc una persona lenta en curacions.
M'alegra també pensar que amb la meva maleta també he recuperat el teu llibre de Vila Matas, Cèlia! ue! ue! ue!
i que m'he lliurat d'anar de compres!! ja no hauré de perdre el temps mirant botigues i posant-me de mal humor per a veure quins pantalons vull o quines sabates em quedo..jiji.
Això si.. s'ha acabat fer plans de viatges amb els diners de la indemnització per la pèrdua =P, o les excuses d'anar peluda per la vida, Meri!jiji
En fi, precioses, que ara tinc una armari massa ple de roba interior i roba vella i un somnriure que no sé com dissimular;)

ens veiem molt aviat!

Madame du Sarrià

it's so contemporary...

Despres d'assistir a un parell de performances que van resultar d'allò més engrescadores els intrèpids viatgers van poder disfrutar d'una nit memorable a Frankfurt que els va oferir un magnific castell de focs per desitjar-los un bon viatge de tornada.

un saló al casm

Em va fer especialment il·lusió quan ahir per la tarda vem fer el nostre petit saló a l'entrada del CASM, en una instal·lació que estava feta a la mida per nosaltres, com si fos el mejador de alguna de les nostres cases. M'agrada sentir com les paraules amb vosaltres surten soles, i veure que l'emoció de la trobada genera idees, iniciatives i complicitat.
Em sento especialment afortunada que juntes fem tot el que diem, o que justament perquè estem juntes fem tot el que volem. No se si comença primer l'amistat o la complicitat artística.. però què més dóna?!, el resultat és que em sento tant plena com la lluna que feia ahir!
us estimo molt
PD. us informo que la carta que us escriuré parlará de posicionaments (físics/emocionals).. i ho relacionaré amb les performances que vem veure a Alemania.
Madame du Sarrià

El meu jardí...

...te flors de molts colors, que es poden veure des del carrer. La porta del jardí sempre esta oberta perquè pugui entrar tothom a olorar les flors i jugar una mica amb mi. Al centre del jardí hi ha una taula rodona de ferro pintat de blanc amb unes quantes cadires al voltant. Sempre que venen les meves amigues faig una mica de te vermell (amb un toque de ciruela i anís) i trec un pastis de poma que fa tanta olor que les flors l’oloren.

Amb una tassa de te a les mans les meves amigues m’expliquen el seu viatge a Alemanya...

viatjar...

Les Salonnières no s'estan quietes i aquest blog ho fa ben evident. Un cop la Madamme du Sarria va tornar de Canada les Salonnières que quedavem en terres catalanes vam marxar... Es que estan enfadades aquestes noies que no en poden ni veure!?!?!?

La Marta a Lituània, la Laura de summercamp, la Meri a Balaguer (coses de l'amor)i l'Ester recentment arribada de Boston deu pensar: on s'han ficat?

Entre d'altres coses els dies 8, 9 i 10 d'Agost dues Salonnières (madame du cocotte i madame du Romanos) van estar retirades a Bilbo per seguir cultivantse en l'art de la conversa amb un carajillo de Baileys amb gel... (no havia de ser te?) Total, en definitiva, que vam estar al museu de Belles Arts de Bilbo per veure "kiss, kiss, bang, bang" una exposiciò retrospectiva d'art feminista que va resultar força interessant i a més a més ens va sortir gratuïta...

Vam recorrer a peu tota la ciutat probant montaditos i veient coses força curioses (unes jardineres públiques amb plantes carnívores!)

Ara, propera parada Kassel i Münster... alla vamos!!

madamme du cucotte

invasio de puces

Aqui va un email ple de virus que espero que es passi quan arribi a Barcelona. Us escric amb el cos tot ple de picades de puces... m'han acribillat!! com si tingues la varicela.ahaha (pero nomes es a la panxa i el pit.. encar sort que amb la camiseta no es veu).. i clar com visc amb tres gossoss. segur que m'ho han passat ells< aqui a la casa m'han dit que no, que els animals estan estupendament ents.. que es una sandfly.. i jo em dic.. a l'igual! aixo un mosquit no ho fa!
I res a part d'aixo, tot molt be. El dissabte em vaig endur uns quantes nenes a Toronto perque les seves families no els hi han ensenyat gaire cosa.. aixi que van veure una botiga de fer collartes i aquestes coses .. i vaig veure unes perles..tant maques i que estaven rebaixades i molt be de preu.. i me les big comprar per alguna de les meves peces que vull fer en paper.
aii tinc tantes ganes de veure's ja!! i a tu Esterinya!!
Ens veiem molt aviat i espero sense cap pussa
(PD/ aquest teclat no te accents ni ces trencades.. sorry:))
Moltes petonetsss!!!!!!
Mdme du Sarria en quarentena.jiji

recomanaciò del Cheff

Ja que estem liades amb un projecte educatiu us recomano fervorosament que aneu a veure "Esto es ritmo" un fabulos documental en el que es pot veure el poder transformador de l'art (jejeje), no crec que el nostre projecte pugui equiparar-se al que mostra la pel·licula, peró és un exemple meravellòs, un retorn a la confiança en el poder que te le il·lusiò i les ganes de fer-se.

Us en faig cinc centims, la orquetsra Filharmonica de Berlin (la millor orquestra del mon) toca la "consagraciò de la primavera" d'Stravinski per a 250 ballarins de 8 a 20 anys, no professionals sino d'institus i escoles de Berlin, de totes les classes socials i de difernts procedencies.

Us anyoro Salonnières del meu cor!!

Estem a ple estiu, separades les unes de les altres... jo ara diria que la Meri ja corre per Palau, pero la Laura segueix per terres canadenques... tinc ganes de tornar a ser-hi totes per fer un sopar com deu mana i compartir anècdotes d'aquest juliol de bogeria. Necessito arribar a l'agost "d'ensuenyo" per fer l'esperat viatje a terres alemanyes!!!

madame du Cocotte.

News from Toronto

News from Toronto. Avui he anat al National Film Board Center- que és una filmotecta de Toronto. Resulta que suposadament anavem a veure un film-documental sobre el Canadà. Doncs resulta que no, que era una peli sobre l'artista Canadenc Douglas Coupland i un projecte que va fer sobre el significat de ser canadenc. Resulta que va agafar una casa per allà Vancouver li va treure tot (decoració quicona, moqueta, etc), la va pintar de blanc per dins (tot absolutament, finestres, portes, wc , terra..) i la va omplir de simbols canadencs. Molt guai, la veritat! i al final va fer una inaguració-expo (la gent entrava amb peücs per no embrutar el terra) i finalment la va destruir amb una excavadora. La veritat és que era força interessant - tot i que pobres nanos que porto jo us podeu imaginar-- casi s'adormen perquè tota la peli era aixi lenta, en anglès i sense subtítols poca cosa han entès i dubto que els interessés gaire- Ja els i val a l'organització! però com són un sols s'han portat super bé.
En fi, que l'artista aquest fa coses interessants o això m'ha semblat. Si voleu investigar té una pàgina web que només he fullejat.
I res us deixo que estic un pèl cansada perquè per la tarda amb els nens hem fet un racing amb unes bicis de 4 per l'illa de Toronto, i ara a la nit he sopat amb 4 parelles d'abuelitos - amics de la Sharon i el Jim, el seu marit- que han vingut a casa i que eren la mar de caxondos i divertits.
Molts petonets!
Per cert, how is the educational project going?

Sharon and Muriel

Quan era petita vaig llegir un llibre que es titulava "La abuelita en el manzano". El què recordo és que era la història d'una super iaia que tenia un cotxe molt modern i era super 'cool'.. Doncs, resulta que l'he coneguda; es diu Sharon, té 68 anys i viu al Guelph, Canada. Resulta que sap enviar emails i tota la pesca, condueix super bé, porta unes ulleres molt fashions i li encanta cuidar el seu jardi. Té unes maduixes molt bones i aquests matí m'ha preparat uns pancakes amb maple sirop. Nyami!
.. també m'ha portat amb cotxe al mercat de St. Jacobs on m'he comprat unes xancles crocks x 10 dollars de color groc,jeje. i he vist als mennonites- que són aquesta de comunitat que vesteixen amb cofia i vestit llarg les dones i tirants i camisa els homes.. sabeu? i bé també hi havia els super obesos canadencs que sincrament són ìtjors que els americans.jeje.
Per la tarda, hem anat a casa d'uns familiars que viuen al poble de Cambridge- que està a uns 45 min- i m'han portat amb una super Harley Davinson enorme.. per allà les carreteres super llargues i rectes d'Ontario, amb camps infinits i uns cel precios! Amazing! (resulta que l'home que és camioner de professió li encanten les motos) així que ja em veiem a mi, que mai dic que no a alguna cosa així disfrutant del bon temps.
Anyway, I can't imagine I'm just working.hahah. perquè a sobre aquesta gent, tenia un jacutzi on m'he banyat jeje i els venis tenien aquets animals que es diuen alpacas (que s'assemblen als lamas).. i res.. també tenien una caixa de roba de no sé qui que anaven a donar- i com resulta que una de les meves nenes del grup ha perdut la maleta.. mentres BritishAirways no l'ha troba, m'han donat unes camisetes per la nena.. i de pas jo m'he quedat amb una sudadera vermella que posa 'canada' que esta una mica vella però és maca i per estar per casa o fer esport està super bé.jiji

La Muriel és una dona també duns 70anys- una mica més atrotinada que la Sharon i que ahir em va ensenyar la seva collection. Impressionant!! tot el 'basement' ple de nines i coses de nadal. Algo molt exagerat. Us podeu imaginar una barbaritat de ninots de nadal, una col·lecció de nines entre les quals unes barbies super exclusives, nines de porcelana molt maques,.. aii i mil coses més k té..però ara resulta que vol vendre la collection. i treurà una pasta que te cagas perquè els ninos estan amb l'etiqueta i alguns amb les caixes originals!!
res que es tot un personatge de pel·lícula.
i aquí s'acaba la meva crònica des del canada salonnieres. que només porto 3 dies i em queda molt per fer!
demà m'endure alguns dels nens a uns focs aritficials que hi ha al vespre al park de downtown perquè és 1 de juliol (dia nacional).
en fi mil petonets!!

muaaaaa
laura (aka Madame du sarria around the world ;P)

toma/falsas

Out-side Saló

Les salonnières Marta Xibillé i Cèlia Prats hem realitzat un projecte d'intervenció en l'escultura pública. Es tracta d'uns passejos critics en companyia d'experts en art públic per fer critica "in situ" convidant tant estudiants de Belles arts, arquitectura... com a la gent del barri que conviu amb cada escultura. Proximament es publicarà un statment del projecte.

Madamme du cocotte

Tiravanija i estetica relacional

Noies acabo de llegir un article kilométric però força interessant sobre Tiravanija i l'estètica relacional. feu-hi un cop d'ull que crec que ens va molt bé per resituar-nos.
Es de Miguel Ángel Hidalgo García i està a la següent pàgina: CURATORIAL UTOPIA de la revista agencia crítica.
bé, sino ja l'imprimiré i us el comento.
petonets
Mdme du Sarrià

Sobre l'educacio de l'artista

Hola noietes!! què fantàstic això de que ens haguem organitzat millor, no creieu? en fi, a mi m'emociona i em tranquilitza veure que al final ens en sortim.. k ja sabeu que a vegades m'estressso i ara amb lo de la web k m'ha absorvit tant!!
anyway, akst post només era per linkar-vos a un article del J.Luis Brea sobre l'educació de l'artista. el podeu veure a clica aquí o això espero.
i també hi a alguns articles d'educació i belles arts... feu-li una ullada.
petonets
madame du Sarrià

estat d'emergència!

aixo no pot ser noies. a veure... em sembla que estem en estat d'emergència.
1- hem de repensar la nostra pràctica salonnière. si volem presentar-ho com a projecte d'educació l'armengol semblava interessat..però ens queda molt per fer.. ino podem quedar amb ell fins que el sac estigui ben lligat! hem de quedar per parlar exclusivament d'això, i molt aviat! que el temps passa volant.
2- d'aqui res és la cloenda de Fem Art, i també estan esperant alguna cosa de nosaltres! hem de mirar com presentem el saló i com ens distribuim la feina.
proposo fer deures:
distribuir la feina i que totes escribim la nostra visió de com s'hauria d'encarar el projecte. quedem i ens posem d'acord. també hem de posar al dia tota la documentació del 3er saló i fer-ne una valoració conjunta o escrita. com volgeu.
3- ordenar material videogràfic! que tinc un munt de grabació del 3er saló!
4- hem d'acabar de donar les tarjetes al marti p, i mes gent k ara no recordo..
keep on working girls!
jeje
i ara aksta setmana k ja no fem lo d a-desk tenim mes temps!

VISCA LES SALONNIERES!!

De fet jo el que vull es fer costat a la madame du Sarria en el seu intent de mantenir el blog una mica actiu; a veure si ens hi animem totes que aixó pot ser molt bonic!!!

Ara no em vull extendre perque m'ha sorgit feina amb lo d'A-desk i vull escriure algo per impresionar els senyors critics... jejejeje

normes del salo

ai amors meus...
he pensat que podem seguir una estratègia per atraure a la gent al saló.. seguint amb la línia de les e-pieces.. he pensat que potser podriem enviar normes de comportament o definicions dels valors del saló tipus:
conversa, rizomitzar-se, el té, la programació carívora, l'educació i el feminisme (o no), .. aixi en plan caxondo pero construint sentit i expectació... aii demà ho comentem!
i axio ens serveix com a publicitat i ja a l'últim moment avisem de la programacio, que us sembla? en parlem aviat!
mil petons,
laura

propostes pel salo

1- avui he parlat amb el Pablo i he vist el vídeo de presentació del col·lectiu Armando.. molt guai. li he dit de presentar-lo al Saló i que expliquessin la seva proposta i intervencions "armandes".. (tot va començar a la bodega de l'Armando al raval!)
2- L'eduard comelles també vol participar amb una sessió de música electrònica.. cosa que em sembla estupenda vist el poc grau de visibilitat del panorama auditiu a la facu.
3- proposo que cèlia presentis el projecte d' intervenció amb fil de llana a casa teva, meri les accions amb la teva família i el retrat que en vosl fer, marta (el projecte d'entropia? ..mmm o elq eu vulguis) i jo tenia pensades unes performances en un tren.. i pensava que us necessito com a performers.. i ho podriem englobar en la sessió del Saló i fer-ho durant el cap de setmana (us he d'explicar.. està molt guai.jejej)
4-podem demanar ajuda a la balbina i la carla ariza. no? son super maques i segur que ens volen ajudar a muntar-ho
5- el miquel també té una proposta, que no se ben bé en què consisteix però va venir a parlar amb mi al bar.. i té a veure amb lo del truqeue..


Quedem al meu taller algun dia? hem d'avisar a al gent per organizar la programació, que no ens passi com l'altre cop!!!!
petonets des del Hill Barceloní.

PD- heu vist l'email de la MAR ARZA?
PD2- It's raining man, halelujaaa... it's raining man... tanaraaaaaaaa

the third salon...

noietes tenim ofertes massa suculents com per haver d'aplaçar el saló... no creieu? em sembla massa agoserat creure que en tots els salons hi serem totes. Proposo fer una bona programació i discutir més que mai per establir un horari convenient i que impliqui rigurositat per part de totes en la mesura de les nostre possibilitats personals. sempre tindrem compromisos i caure en la idea de que hem de ser-hi totes és equivocat. don't you think my loves?

per cert aquesta nit hi haura un eclipsi total de lluna!!! let's enjoy it.
kisses from the hill of barcelona

Blog d'una salonniere!!

Madame du cocotte us convida a visitar http://madameducocotte.blogspot.com/ que és un blog que em vaig fer fa un parell de setmanes que te poca cosa pero ganes de funcionar. Encara no tinc clar el format ni la temàtica si es que n'ha de tenir; pero hi he posat tota la il·lusió del mon... jejeje.

deixeu-hi algun comentari que sempre fan ilusió i us propeto que hi trobareu coses, si no interessants, que us faran passar un ratet!

Madame du Cocotte (Celine)

una tenda a ciutat vella

restula que l'altre dia estavem buscant una llibreria per un dels carrers del costat de la central del c/elisabeth... i vem anar a parar a una altre llibreria que era ben bonica. Cèlia i vaig veure un llibre sobre el passeig que t'aniria mooolt bé pel teu treball de filo. no sé al direccio exacte però ves-hi. a méss també vem estar rient una estoneta mentre constulavem un llibre dl david bestu marc vives.. bastant xorra però en fi, reies una estona. anava sobre intervencions efímeres a mataró. a tu meri t'agradaria.. ens veiem aquesta tarda. n'est pas?
bisous
mdme du chardonais. ;)

about the pieces i el 3r salo

estimades salonnieres que no parem de voltar pel món, proposo que la setmana que vé fem un soparet (al taller no sé si podrà ser...) per parlar varis teme:
1. madame du cocotte i madame du sarrià tenim ganes d'explcar-vos la nostra experiència al taller de crítica.
2. vull canviar el tó d les e-pieces...
3. hem de parlar sobre el 3r saló, perquè serà d'aquí res..
4. fem una skype conference amb madame du mecias? ahhah.. fliparà! ;)

un petonàs i à bientôt,
mdme du sarrià

e-piece 14

-La classe d’educació en museus no anava de pedagogía?
-Sí, però l’important era fer rizomes…
-Clar! S’han de buscar tangències!
-Em passes l’escaire i el cartabó?

Gener 2007


..................................................

-Education in museums class isn’t about pedagogy?
-Well, the most important is making rizoma…
-You’re right! We have to look for tangencies!
-So, could you give me the setsquare*?

* ‘escuadra’; 45º setsquare
‘cartabón’; 60º setsquare

January 2007

...............................................


-La clase de Educación en museos no iba sobre pedagogía?
-Sí, pero lo más importante era hacer rizomas…
-Claro! Se han de buscar tangencias!
-¿Me pasas la escuadra y el cartabón?

Enero 2007

e-piece 4

- Em sembla que m'he enamorat d'un comisari…!!!
- Si home!!… mentre et posava una multa, no?!
- No, mentre presentava una exposició...
- Sembla mentida, ara l'autoritat està fins i tot en l'art!

Gener de 2007

…………………………

- I think I fall in love with a "superintendent"*….!!!
- You're kidding… while you were fined?
- No, he was introducing an art exhibition...
- It's unbeliveble, now authority is even in Art!

* "superintendent" in Spanish it's also a "SuperEntendidoEnArt" which
means beeing a "curator".

January of 2007
…………………………..

- Creo que me he enamorado de un comisario!!!
- ¿Bromeas… mientras te podía una multa…?!
- No, mientras presentaba una exposición...
- Me parece increíble, ahora la autoridad está incluso en el arte.

Enero de 2007

e-piece 7

- Ara que comença a fer fred, et ve de gust fer una obra de land art?
- El land art és l'art de la llana?
- Si, és l'art de fer jerseis…
- Ah! doncs truquem a la meva àvia que és una experta!

Gener de 2007

.........................……………………………………….

- Now that it's getting cold, do you want to make some land art?
- Is land art the art of wool*?
- Yes, it's the art of making jumpers …
- Oh... then let's call my grandma, she is an expert!

*In Catalan "wool" is pronounced as "land"

January 2007

……………………………………………………….…

- Ahora que empieza a hacer frío, ¿Te apetece hacer una obra de land art?
- ¿El land art es el arte de la lana?
- Sí, es el arte de hacer jerséis…
- ¡Ah, pues llamemos a mi abuela que es experta!

Enero de 2007

e-piece 5

- Diuen que últimament les artistes parteixen de l'estètica relacional.
- Ja… potser nosaltres també ho hauríem de fer, no?
- Sí, ara que és Nadal...
- Va doncs, anem a fer unes birres!!?

Desembre de 2006
...............................................

- Lately, it's said that artists are working from relational aesthetic.
- Yeah... maybe we should do something too, don't you think so?
- Yes, now that's Christmas time...
- So, let's go for some beers!!?

December of 2006

................................................

- Dicen que últimamente las artistas parten de la estética relacional.
- Ya... ¿a lo mejor nosotras también lo deberíamos hacer, no?
- Sí, ahora que es Navidad...
- Va pues, vamos a tomar unas birras!!?

Diciembre de 2006

e-piece 2

- Tu creus que la gent respondrà a l'exposició?
- No ho sé… truca'ls a veure que diuen.
- Mmm.. el Martí Peran diu que hauríem d'oferir fuet.
- És veritat, la programació és carnívora!

Desembre de 2006

…………………………………...............

- Do you think that people will respond* to the exhibition?
- I don't know… call them and you will see...
- Mmmm… Martí Peran says that we should offer some fuet*.
- You're right, the program is carnivorous!

* to Respond in spanish is also to answer
* Fuet is a tipical sausage of Catalunya (the region of Spain where we live)

December of 2006

……………........................................

- ¿Tu crees que la gente responderá a nuestra exposición?
- No lo sé…llámalos a ver qué dicen...
- Mmmm.....Martí Peran dice que deberíamos ofrecer fuet.
- Es verdad, la programación es carnívora!

Diciembre de 2006

Opening piece

- Trobo a faltar fer art públic
- És veritat, als Estats Units en feiem més.
- Sí... sempre estàvem actuant amb la gent.
- Va, doncs enviem "email-pieces".


Desembre de 2006
.........................................................

- I miss doing public art.
- You're right, we used to do more in the States.
- Yeahh... we were always performing with people.
- So, let's send some "email-pieces".


December of 2006
........................................................

- Hecho de menos hacer arte público.
- Es verdad, en Estados Unidos hacíamos más.
- Sí... siempre estábamos actuando con gente.
- Venga va, enviemos "email-pieces".

Diciembre de 2006

e-pieces

Deixem aquí les "pastetes" de te per qui tingui gana. Si voleu rebre les nostres propostes no dubteu en enviar-nos un email.

periode d'hivernacio

Després d'aquest letargi de varies setmanes, les salonnières reprenem l'activitat artistica-filosofica-curatorial-crítica per repensar el projecte Saló de te.
Mantenim el contacte amb la salonnières du mecias, resident a Boston, que diu que està mooooolt bé i amb ganes de seguir el projecte intercontinentalment.
Comencem un nou periode de relacions externes a la facultat que enriquirà el projecte, encara no sabem com.
[amb amor,]
salonnières

salonnieres del siglo XXI

si tot va bé he penjat una foto estupenda de les salonnieres de festa a La Paloma amb una convidada, la patrícia (que si no es diu patrícia estic quedant fatal, fatal) que és la primera persona que ha fet donacions per a la "fundació" saló de te, que comença així la seva carrera de coleccionistes!

Madame du Cocotte

saló de te al projecte clarència

El saló de te, traspassa fronteres projectuals;

El company de facultat David Vinagre Cerezo esta creant un projecte d'ocupació d'ordinadors (jo no tinc del tot clar de que es tracta, pero us explico com va)

La qüestió és que de moment, ha creat un fòrum per a la gent de Belles Arts que vulgui compartir inquietuds, projectes... en definitiva, un projecte que te bastant a veure amb les inquietuds que ens van moure a fer el nostre saló de te.

Vull informar que el projecte Clarencia (ve, el David) ha creat un fòrum específic per al salo de te on la gent ens podrà coneixer i comunicar-se amb nosaltres d'una manera oberta i directe.

Així doncs la salonniere Madame du Cocotte, us anima a que hi feu una visita i expliqueu el projecte, llegiu els que ens digui la gent, o que hi penjem les e-mail pieces.

e-pieces

Les salonnières han començat el seu projecte d'expoansió per internet. A través de l'email envien peces de converses. Què son? e-pieces. Què diuen? deixa la teva direcció d'email o envia un email i entraras a la llista de contactes rebent les nostres peces d'email!
Es tracta d'una proposta per promoure la conversa i ironitzar sobre l'art..

La salonniere du Mecias marxa!

La nostra estimada Salonnière du Mecias marxa a les amèriques. Si l'any passat tota la resta ja vem marxar a Limoges, Sevilla, New York i Boston, aquest cop li toca a Mdme Mecias fer la seva estància a Boston. Tot i que la trobarem a faltar no dubtem de que estarem en comunicació i que potser farema lguna intervencio de Salo de té a les amèriques.. a través de la net o bé de visita amb avió... qui sap?
En fi, ester disfruta molt de la teva estància!
amb amor,
les salonnières a Barcelona