Visca les Salonnières!!!!
Que fuerte, nena!!!!
Encara em dura l'emoció, encara quan hi penso se'm acceleren les pulsasions, encara tinc un somriure als llavis que és impossible que desaparegui ni un sol segon... Quina felicitat i satisfacció veure que les coses podríen començar a funcionar fora de l'institució educativa que des de fa un temps intentem escapar-ne'n, eehhe madam du Sarrià??? jejejeje
Bé, em feia il·lució estrenar-me com a participant del "nostre" blog ja que mai hi havia escrit, encara. Bé, moltes gràcies a cada una de vosaltres per fer crèixer cada dia més el Saló de te. Em sento molt afortunada d'estar entre vosaltres i compartir tot el que això implica; dies de curro interminables, d'estrés histèric, de bajón total, d'exitació i emoció al projectar quelcom de nou, de depresió... I ara aquesta recompensa tant esperada i desitjada!
Us estimo!!!!!! Visca Les Salonnières!!!!!
Madam Xibillé
P.D. per cert! creadores de les e-pieces.... no creieu que esteria molt bé enunciar-ho amb una e-piece???? ja sabeu que a mi no se'm en ocurreixen :(
