L'emoció de recuperar-la!

Estimades Salonnières,

No sabeu quina il·lusió em fa dir-vos que ja tinc la meva maleta!!!!!
Després de passar tant de temps sense les meves coses ja havia perdut l'esperança en recuperar la faldilla aquella tant especial que vaig comprar l'any passat, la sudadera que m'havien regalat de segona mà vermella, el meu necesser, les múltiples arracades, la camiseta de tusker, les meves sabates i altres tonteries que no ho són tant quan tenen un valor sentimental elevat.
Però Marta, he d'admetre que al cap i a la fi tens raó; només són objectes i he pogut comprovar durant aquests mesos que es pot viure perfectament sense aixó.. perquè a poc a poc, es genera nou material absurd.(petites col·leccions, suposo)
Però de totes maneres, quina sort que he tingut!!...em sembla que últimament tinc una flor al cul.
Ester, no sé si és una coincidènica, però des de que has tornat, tot em va tant i tant bé.. és com si la teva tornada m'hagués fet encaixar la última peça. Ja ho dic jo, que sóc una persona lenta en curacions.
M'alegra també pensar que amb la meva maleta també he recuperat el teu llibre de Vila Matas, Cèlia! ue! ue! ue!
i que m'he lliurat d'anar de compres!! ja no hauré de perdre el temps mirant botigues i posant-me de mal humor per a veure quins pantalons vull o quines sabates em quedo..jiji.
Això si.. s'ha acabat fer plans de viatges amb els diners de la indemnització per la pèrdua =P, o les excuses d'anar peluda per la vida, Meri!jiji
En fi, precioses, que ara tinc una armari massa ple de roba interior i roba vella i un somnriure que no sé com dissimular;)

ens veiem molt aviat!

Madame du Sarrià